"La curiosa paradoxa és que quan m' accepto tal com sóc, llavors és quan puc canviar"
Carl Rogers
El meu nom és Laia Oliva, exerceixo com a Psicòloga – Psicoterapeuta, amb n.º Col: 14057
La meva formació
Fa ja bastant temps, vaig cursar la llicenciatura de Psicologia en la UB, entre els anys 1997-2003. Posteriorment vaig realitzar el Màster en Teràpia Cognitiu Social (UB), que sintetitzant, aprofundia en l'enfocament teòric i pràctic Constructivista, Humanista – Existencialista i Sistèmic. Durant els anys de Màster vaig decidir marxar a Palo Alto, Califòrnia, al prestigiós Mental Research Institue (M.R.I), on vaig fer un curs en Teràpia Breu, centrada en les solucions. Vaig tenir la sort de conèixer al gran Paul Watzlawick i al entrenyable Richard Fisch.
A Barcelona, en ple cor de l'Eixample, a l’ Institut d’ Estudis la Sexualitat i la Parella (I.E.S.P), vaig realitzar el Postgrau en Teràpia de Parella.
Paral·lelament, durant aquells anys de formació de tercer cicle, vaig acudir a cursos sobre diferents temes relacionats amb aspectes vitals de l'ésser humà, formacions sobre temes que discorrien sobre la vida, la mort, l'ètica... exercits pel meu mestre i inspirador, el Dr. Manuel Villegas Besora, creador de la Teoria del Desenvolupament Moral.
Finalment vaig decidir deixar d'estudiar de forma reglada i tots aquests anys he anat reciclant-me pel que fa a la meva professió, al mateix temps que he anat estudiant de forma autodidàctica, amb gran interès sobre temes relacionats amb la Psicologia Crítica, Antipsiquiatria i la Post Psiquiatria.
Com treballo
Considero que em caracteritzen alguns aspectes que per a mi son bàsics en les teràpies que realitzo. A més, surten de mi des de la més profunda autenticitat. Són la naturalitat, la proximitat, escolta activa, empatia i cures, respecte, legitimació i acceptació incondicional de la persona que confia en mi i en la meva professionalitat per venir a resoldre els problemes que li generen patiment psicològic.
Escucha activa
Se puede escuchar de muchas maneras, pero la escucha terapéutica implica mostrar interés genuino en el qué nos explica la persona, y este interés también se transmite a través de los gestos, un contacto visual de igual a igual y una posición corporal receptiva, abierta al diálogo. La escucha activa implica no interrumpir, no cuestionar, simplemente escuchar y mostrarse cariñoso. Se trata de una escucha reflexiva, el que implica comprender, aceptar las opiniones o creencias del otro, a pesar de no compartirlas. Ni juicios, ni críticas ni descalificaciones, ni exigencias.
Legitimación
Reconocer la autenticidad, entender como lícito el sentir, el que nos manifiesta y muestra, aquello que nos explica la persona con sufrimiento psicológico.
La naturalidad
Considero que para crear un buen vínculo terapéutico entre la persona que sufre y el profesional, es importante ser yo misma, mostrarme tal como y como soy. Desde la sencillez, la transparencia y también la espontaneitat, que como me dijo un día el profesor Dr. Manel Villegas, «el espontaneitat es el primer paso a la libertad».
La proximidad y respeto
Un trato próximo y facilitador de confianza, donde el contacto está presente si se tercia, favorecer el confort físico y emocional de la persona, amigable y apaciblemente.
Trato con consideración pleno y miramiento hacia el otro, el respeto implica un trato con aprecio.
Empatía y curas
Durante mis sesiones, donde escucho y hago un análisis del discurso que emite la persona que tengo delante, procuro ponerme a su lugar y de esta manera comprender su estado, su dolor, sus motivos y sus acciones. Etimológicamente, la palabra psicoterapia proviene del griego, donde psico (psykhe) es alma y terapia (therapeia) que es tratamiento, con el significado de atender, cuidar y alleugerar. Por lo tanto, podemos decir que la Psicoterapia es la cura de la mente o el alma a través de las palabras.
Aceptación incondicional
Aceptar sin condiciones a la persona en su totalidad. Puedo no compartir su manera de pensar o de opinar, pero lo acepto sin condición.
La meva pròpia vivència amb el sofriment psicològic
Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), una de cada quatre persones patirà un problema de salut mental en algun moment de la seva vida, i l'ansietat serà un de les més comunes.
Tots som susceptibles de sofrir de malestar psicològic o també del que anomenem trastorns psicològics.
Jo mateixa he acudit al psicòleg durant algunes etapes de la meva vida perquè també he patit a aquest nivell. Pot ser que al lector li disgusti llegir aquesta informació que dono de mi mateixa, però ho exposo a propòsit, perquè és una forma de donar a entendre i mostrar, que tots podem passar per episodis més o menys llargs, més o menys intensos, afectats per problemes psicològics.
Haver sofert mentalment i haver-me assegut en la cadira de «la persona que sofreix» en comptes d'en la qual estic acostumada a estar, la de «la psicoterapeuta», m'ha permès no solament entendre, sinó comprendre el dolor aliè, presentant-se aquest en les seves variades formes. Sé el que és sofrir, ho he viscut en les meves pròpies carns. Entenc què es pot sentir explicant experiències privades a un desconegut, encara que aquest sigui un professional. Considero que haver passat per aquest tipus de problemes i situacions ha servit també per millorar en la meva professió, no tant a nivell de coneixements (prèviament adquirits), sí en canvi a nivell humà. Un psicòleg per sobre de tot, penso que ha de ser i mostrar la seva cara més «humana», tractar amb gran respecte a la persona que sofreix, empatitzar i confiar en el canvi i la millora, perquè són clarament possibles. El sofriment i la seva superació, m'han permès en part, evolucionar en la meva forma de treballar.
Coneixement situat
Tant per la meva experiència com a psicòloga, com a persona que també ha passat pel patiment psicològic, tant també pels meus principis i valors, per la meva dedicació autodidacta sobre els temes relacionats amb la Psicologia Crítica, L’ Antipsiquiatria i la Postpsiquiatria, l’ escolta activa de veus en 1ª persona, la voluntat per assolir que els tractaments psicològics i psiquiàtrics siguin respectuosos i atents amb la persona que pateix, aconseguir que a Espanya es respectin els DDHH de les persones que acudeixen en busca d’ajuda psico-mèdica. També per la meva visió crítica i social de la psicologia, per la qual considero que molts dels mals psicològics que passem les persones són causa directa d’una societat enmalaltida, on es vulneren els drets fundamentals de les persones, on sembla que visquem en una selva on el més fort viu folgadament i els altres intentem sobreviure. No només ho concebeixo a nivell macro (sistema capitalista) sino també a nivell micro (entorn laboral, acadèmic, família...). És per tot això que descric, que considero que la psicoterapia és també una eina que té el deure de desindividualitzar el patiment psicològic amb la necessitat que tots prenguem consciència que l’ individu o la persona que pateix psicològicamente presenta el síntoma d’un entorn patologitzador.
Contacta amb mi
680-663-495
Horaris a convenir.
Teràpies a domicili a la villa d'Hostalric.
Hostalric 17450 Girona
Teràpia a Barcelona.