top of page

Hola soy Laia

Updated: May 30, 2022

Os cuento sobre qué he estudiado y cómo entiendo la psicoterapia

El meu nom és Laia Oliva, exerceixo com a Psicòloga General Sanitària, amb n.º Col: 14057.










La meva formació


Fa ja bastant temps, vaig cursar la llicenciatura de Psicologia en la UB, entre els anys 1997-2003. Posteriorment vaig realitzar el Màster en Teràpia Cognitiu Social (UB), que sintetitzant, aprofundia en l'enfocament teòric i pràctic Constructivista, Humanista – Existencialista i Sistèmic. Durant els anys de Màster vaig decidir marxar a Palo Alto, Califòrnia, al prestigiós Mental Research Institue (M.R.I), on vaig fer un curs en Teràpia Breu, centrada en les solucions. Vaig tenir la sort de conèixer al gran Paul Watzlawick i al entrenyable Richard Fisch.

Curs en Teràpia Breu, centrada en les solucions

A Barcelona, en ple cor de l'Eixample, a l’ Institut d’ Estudis la Sexualitat i la Parella (I.I.S.P), vaig realitzar el Postgrau en Teràpia de Parella. Paral·lelament, durant aquells anys de formació de tercer cicle, vaig acudir a cursos sobre diferents temes relacionats amb aspectes vitals de l'ésser humà, formacions sobre temes que discorrien sobre la vida, la mort, l'ètica... exercits pel meu mestre i inspirador, el Dr. Manuel Villegas Besora, creador de la Teoria del Desenvolupament Moral.

Postgrau en Teràpia de Parella

Finalment vaig decidir deixar d'estudiar de forma reglada i tots aquests anys he anat reciclant-me pel que fa a la meva professió, al mateix temps que he anat estudiant de forma autodidàctica, amb gran interès sobre temes relacionats amb la Psicologia Crítica, Antipsiquiatria i la Post Psiquiatria.


Com treballo


Considero que em caracteritzen alguns aspectes que per a mi son bàsics en les teràpies que realitzo. A més, surten de mi des de la més profunda autenticitat. Són la Naturalitat, la Proximitat, Escolta Activa, Empatia i Cures, Respecte, Legitimació i Acceptació Incondicional de la persona que confia en mi i en la meva professionalitat per venir a resoldre els problemes que li generen patiment psicològic.

La Naturalitat: Considero que per crear un bon vincle terapèutic entre la persona que pateix i el professional, és important ser jo mateixa, mostrar-me tal com i com sóc. Des de la senzillesa, la transparència i també l’espontaneitat, que com em va dir un dia el professor Dr. Manel Villegas, «l’ espontaneitat és el primer pas a la llibertat».

La Proximitat: Un tracte proper i facilitador de confiança, on el contacte hi és present si s’escau, afavorir el confort físic i emocional de la persona, amigable i afablement.

Escolta Activa: Es pot escoltar de moltes maneres, però l’ escolta terapèutica implica mostrar interès genuí en el què ens explica la persona, i aquest interès també es transmet a través dels gestos, un contacte visual d’igual a igual i una posició corporal receptiva, oberta al diàleg. L’ escolta activa implica no interrompre, no qüestionar, simplement escoltar i mostrar-se afectuós. Es tracta d’una escolta reflexiva, el que implica comprendre, acceptar les opinions o creences de l’altre, tot i no compartir-les. Ni judicis, ni crítiques ni desqualificacions, ni exigències.

Empatia i Cures: Durant les meves sessions, on escolto i faig un anàlisis del discurs que emet la persona que tinc davant, procuro posar-me al seu lloc i d’ aquesta manera comprendre el seu estat, el seu dolor, els seus motius i les seves accions. Etimològicament, la paraula psicoteràpia prové del grec, on psico (psykhe) és ànima i teràpia (therapeia) que és tractament, amb el significat d’atendre, cuidar i alleugerar. Per tant, podem dir que la Psicoterapia és la cura de la ment o l’ ànima a través de les paraules.

Respecte: Tracte amb consideració plena i mirament cap a l’ altre, el respecte implica un tracte amb estima.

Naturalitat, escolta activa, proximitat, empatia i cures, respecte, legitimació

Legitimació: Reconèixer l’ autenticitat, entendre com a lícit el sentir, el que ens manifesta i mostra, allò que ens explica la persona amb patiment psicològic.

Acceptació Incondicional: Acceptar sense condicions a la persona, la seva totalitat. Puc no compartir la seva manera de pensar o d’opinar, però l’ accepto sense condició.


La meva pròpia vivència amb el sofriment psicològic


Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), una de cada quatre persones patirà un problema de salut mental en algun moment de la seva vida, i l'ansietat serà un de les més comunes. Tots som susceptibles de sofrir de malestar psicològic o també del que anomenem trastorns psicològics. Jo mateixa he acudit al psicòleg durant algunes etapes de la meva vida perquè també he patit a aquest nivell. Pot ser que al lector li disgusti llegir aquesta informació que dono de mi mateixa, però ho exposo a propòsit, perquè és una forma de donar a entendre i mostrar, que tots podem passar per episodis més o menys llargs, més o menys intensos, afectats per problemes psicològics. Haver sofert mentalment i haver-me assegut en la cadira de «la persona que sofreix» en comptes d'en la qual estic acostumada a estar, la de «la psicoterapeuta», m'ha permès no solament entendre, sinó comprendre el dolor aliè, presentant-se aquest en les seves variades formes. Sé el que és sofrir, ho he viscut en les meves pròpies carns. Entenc què es pot sentir explicant experiències privades a un desconegut, encara que aquest sigui un professional. Considero que haver passat per aquest tipus de problemes i situacions ha servit també per millorar en la meva professió, no tant a nivell de coneixements (prèviament adquirits), sí en canvi a nivell humà. Un psicòleg per sobre de tot, penso que ha de ser i mostrar la seva cara més «humana», tractar amb gran respecte a la persona que sofreix, empatitzar i confiar en el canvi i la millora, perquè són clarament possibles. El sofriment i la seva superació, m'han permès en part, evolucionar en la meva forma de treballar.


Coneixement situat


Tant per la meva experiència com a psicòloga, com a persona que també ha passat pel patiment psicològic, tant també pels meus principis i valors, per la meva dedicació autodidacta sobre els temes relacionats amb la Psicologia Crítica, L’ Antipsiquiatria i la Postpsiquiatria, l’ escolta activa de veus en 1ª persona, la voluntat per assolir que els tractaments psicològics i psiquiàtrics siguin respectuosos i atents amb la persona que pateix, aconseguir que a Espanya es respectin els DDHH de les persones que acudeixen en busca d’ajuda psico-mèdica. També per la meva visió crítica i social de la psicologia, per la qual considero que molts dels mals psicològics que passem les persones són causa directa d’una societat enmalaltida, on es vulneren els drets fundamentals de les persones, on sembla que visquem en una selva on el més fort viu folgadament i els altres intentem sobreviure. No només ho concebeixo a nivell macro (sistema capitalista) sino també a nivell micro (entorn laboral, acadèmic, família...). És per tot això que descric, que considero que la psicoterapia és també una eina que té el deure de desindividualitzar el patiment psicològic amb la necessitat que tots prenguem consciència que l’ individu o la persona que pateix psicològicamente presenta el síntoma d’un entorn patologitzador.




17 views0 comments

Comments


bottom of page